Isaac Deutscher: Trotsky. El profeta desterrat (1929-1940). Edicions Era S.A., Mèxic, 1971 (és la segona edició en espanyol, la primera és de la mateixa editorial el 1969). 485 pàgines. (Títol original: The Prophet Outcast. Trotsky: 1920-1940, Oxford University Press, Inc., Nova York/Londres, 1963).
La millor presentació que puc fer-te d’aquest llibre es transcriure’t els dos primers paràgrafs del seu prefaci. Diu Deutscher: "Aquest volum conclou la meva trilogia sobre Trotsky i relata el catastròfic desenllaç del seu drama. En el moment del desenllaç, el protagonista d’una tragèdia és generalment, més que un personatge actuant, subjecte de l’acció. Amb tot, Trotsky va seguir sent fins al final l’antípoda activa i combativa de Stalin, el seu únic antagonista vocal. Al llarg d’aquells dotze anys de 1929 a 1940, cap veu va poder alçar-se contra Stalin dins de la URSS; i ni tant sols va poder escoltar-se un eco de les intenses lluites anteriors, excepte en les degradants confessions de culpabilitat a que foren reduïts tants dels adversaris d’Stalin. Va ser com si un enorme conflicte històric s’hagués comprimit en una controvèrsia i una lluita a mort entre dos homes. El biògraf ha hagut de demostrar com va arribar a succeir tal cosa i s’ha vist obligat a analitzar detalladament les complexes circumstàncies i relacions que, alhora que li van permetre a Stalin "gallejar amb la vestimenta d’heroi", van fer de Trotksy el símbol i l’únic portaveu de l’oposició a l’stalinisme.
En conseqüència, juntament amb els fets de la vida de Trotsky he hagut de narrar els espantosos esdeveniments socials i polítics de l’època: la industrialització i de la col·lectivització a la URSS i les Grans Purgues; el col·lapse dels moviments obrers alemany i europeu davant l’assalt del nazisme; i l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Cada un dels esdeveniments va afectar el destí de Trotsky, i en relació amb cadascun ell va lliurar la seva batalla contra Stalin. He hagut d’aturar-me en cada una de les principals controvèrsies de l’època, ja que en la vida de Trotsky el debat ideològic és tant important com les escenes de les batalles en les tragèdies de Shakespeare: a través del debat es revela el caràcter del protagonista mentre aquest avança fins la catàstrofe".
Tant sols unes paraules sobre un d’aquests "espantosos esdeveniments socials i polítics de l’època", sobre les Grans Purgues. Heus aquí un terrible paràgraf d’aquest llibre sobre les conseqüències del terror d’aquest període que va arribar fins als inicis de 1939 i del que Deutscher ens diu que va ser "equivalent al genocidi polític: va destruir tota l’espècie dels bolxevics antistalinistes. Durant els següents quinze anys del règim de Stalin no va quedar a la societat soviètica, ni tant sols a les presons i els camps de concentració, cap grup capaç de plantejar-li un desafiament. No es va permetre la supervivència de cap centre de pensament polític independent. A la consciència de la nació es va produir un gran hiat; la seva memòria col·lectiva va ser destrossada; la continuïtat de les seves tradicions revolucionàries va ser liquidada; i la seva capacitat de formar i cristal·litzar qualsevol noció anticonformista va ser destruïda. La Unió Soviètica va quedar finalment, no sols en la seva política pràctica, sinó fins i tot en els seus processos mentals ocults, sense cap alternativa davant l’stalinisme".
|
|